Últim dia de cribatge. Som a Alinafe. La gent ens espera asseguda a terra, en silenci i amb una paciència que commou, formant un cercle al voltant de l’espai de visites. Hem citat alguns pacients de dies anteriors per completar proves com radiografies, analítiques i ecografies. Tenim diagnòstics de sospita que volem confirmar.
En caminar entre les diferents àrees, veig una nena d’uns 4 anys amb els ulls completament tancats i les parpelles molt inflades: una conjuntivitis al·lèrgica severa. Amb antihistamínic millora i li donem unes ulleres de protecció per evitar més irritació.
Arriba també un senyor que fa 7 dies va caure de la teulada. Té una fractura de Colles. No disposem de guix i ell no pot pagar l’autobús fins a l’hospital. Li col·loquem una fèrula i el citem per control d’aquí 15 dies.
A la tarda, tenim una trobada molt especial amb les dones que segueixen el programa formatiu amb les Sisters de Sri Lanka. Parlem sobre l’espina bífida i la importància de la prevenció amb àcid fòlic. A Malawi aquest programa no existeix, i els casos de nens amb espina bífida són més freqüents. Ens escolten amb molta atenció. Algunes, que es casaran aviat, ens donen el seu nom per començar a cuidar-se des d’ara.
Seguim aprenent, compartint i caminant amb la comunitat. Cada dia compta. Cada història també.
