Avui hem fet un llarg viatge fins a Mwasambo, travessant camins de pedres i pols que semblen no acabar mai. Ens instal·lem en uns petits espais d’un centre de salut, on la sala d’espera ja és plena quan arribem. Poca llum, molta calor… i molta paciència.
A la consulta, continuem detectant hipertensions greus, però també veiem molts casos de polineuropaties per diverses causes. Arriben noies joves que sospiten que estan embarassades i que volen protegir els seus futurs fills de l’espina bífida.
Aquí, a Malawi, no hi ha cap programa d’àcid fòlic durant l’embaràs, així que avui podem entregar-lo i explicar-ne la importància. És una petita intervenció amb un impacte enorme.
També ens trobem amb realitats dures: un nen amb Prune Belly syndrome, una persona amb lepra, diversos casos de tuberculosi, i cirrosis molt avançades. Els derivem a l’hospital que tenim just al davant… però sovint tornen, perquè no hi ha medicació disponible.
Són dies intensos, que ens recorden com d’essencial és reforçar el sistema sanitari local i com cada acció, per petita que sembli, pot obrir una finestra d’esperança.
