Avui hem muntat els punts d’atenció a l’església del poble.
En qüestió de minuts, la comunitat ha improvisat un espai privat amb una simple cortina penjada amb tiges de branques. Una demostració preciosa de col·laboració i ingeni local.
El cel amenaça pluja i la temperatura ha baixat una mica, però continuem.
Seguim detectant casos de tuberculosi, hipertensió greu, bronquitis i seqüeles d’ictus, problemes que sovint passen desapercebuts fins que és massa tard.
De sobte, una gran tempesta esclata i ens quedem refugiats a l’església.
La pluja colpeja la teulada i entra per les obertures sense finestres.
I és en aquests moments, envoltats de comunitat i de natura, que recordem per què som aquí.
